Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

suportar

v. tr. [LC] Aguantar al damunt el pes (d'una cosa) impedint que caigui o s'enfonsi. Els pilars que suporten la volta.
v. tr. [LC] Rebre (el pes, l'esforç, d'una cosa) sense cedir, sense ésser-ne damnejat. La teulada no pogué suportar el pes de la neu i s'enfonsà. La nau no podia suportar més temps els cops de mar.
v. tr. [LC] Tolerar, sofrir amb resignació. L'estómac no em suporta cap aliment. Suportar les privacions. No sé com suportes les seves impertinències. Suportar-se els uns als altres.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions